Invictus: dos abandonaments i una confiança que ens deixa sense paraules

L'Invictus va créixer amb la persona que l'havia tingut des que era un cadell. Al cap d'un any, ens va contactar perquè, segons ens va dir, necessitava ajuda temporal, no podia tenir el gat ''durant un temps''. Assegurava que volia recuperar-lo més endavant. Nosaltres ens vam posar a buscar-li una casa d'acollida i ens hi vam deixar la pell, convençudes que estàvem ajudant-los a superar una situació provisional.

Mentre buscàvem un lloc segur per a ell, aquella persona ens va escriure per dir-nos que ja l'havia deixat i que ara estaria amb una família. Després ens va bloquejar. No vam poder saber on era l'Invictus ni comprovar si algú se n'estava fent càrrec. La realitat que vam descobrir va ser una altra: era sol al carrer. Finalment, ella ens va admetre que l'havia abandonat. Ja hi ha una denúncia posada amb nom i cognoms, no us preocupeu. 

Poc després, un vídeo de l'Invictus enfilat dalt d'un arbre va córrer per tot Lleida. Quan el van aconseguir baixar, una parella se'l va endur. L'endemà, aquesta parella va anar amb ell a una protectora de gossos, que no acull gats. Segons ens han explicat, la voluntària que els atenia va sortir de recepció per avisar la responsable i, quan va tornar, la parella havia marxat. L'Invictus, abandonat de nou.

Finalment, va arribar a nosaltres. I, després de tot, hi ha una cosa que no deixa de sorprendre'ns: continua confiant en les persones. Busca companyia, demana carícies i dona afecte com si ningú no li hagués fallat mai. És un dels gats més bons que hem conegut.

L'Invictus ja ha viscut dos abandonaments. Ara busca una casa definitiva i una família que l'estimi, el cuidi i no el torni a deixar enrere. S'ho mereix.